Qué tremendes estan algunes sovietiques no? Menos mal que sóc heterosexual, perquè ja tinc prou amb el rebuig dels homes; no soportaria que també em rebutjaren les dones i menys algunes com aquestes :P Repeteixo que tot hi ha que dir-ho i estan molt bones.

I relaxar-se, take a break, després de l’últim examen de Llatí. Creuar el corredor final a poc a poc; ja saps: lent, suau i àgil com les passes d’un felí. 

Veure’t de nou cada vegada és un moment únic. Oblidar-nos de l’hivern i començar a fer allò més acord a la calor que comença a vindrer… Donar la volta al poble de Benidoleig en amotet tampoc té preu encara que la gasolina vaja cada vegada més cara!

Trobava a faltar a alguns, que tot hi ha que dir-ho! A eixes persones que mai es cansen de fer riure perquè els ix com a algo inevitable, a recordar moments que sempre es quedaran per a modelar uns quants somriures. I començar el cap de setmana amb allò que soliem fer sempre i viure-ho com mai; i després, un beset de bon mati!:P

I per la vesprà-nit si Déu vol….. més!:)

Don’t forget wear your boots, it’s rainnin’ ! on Flickr.

Enyorava vesprades com aquesta. Començar un diari i trobar a faltar els meus cabells llargs… Voler sentir la pluja.

Estampida little-wonders clan :)!!!!

Quin embolic tinc al cap! Crec que m’estic liant entre Adreça Desconeguda, El Quijote de la Mancha, Los Pazos de Ulloa i amb la meua mateixa vida!!

L’Skinny sap ben bé com burlar-me i amagar-se de mi. (Així és com li cride a un dels meus gats xicotets perquè des de que naixqué se li veu la fragilitat en la seva complexió: és un esmirriao molt pillo).

Nosaltres som cada canvi, cada error, cada pas que donem. Per això a les persones se les estima pels seus errors i se les admira per les seves virtuds. Supose que és per això que hi han errors que ens impedixen estimar. O fins i tot, pot ser que els errors no existixquen; o es qué acàs els errors no són qui t’han dut fins al lloc on estàs? El got mig buit o mig plé? Errors o encerts? No és per això pel qual estem o pel qual som?
-Però és més, penses que tot açò mereix la pena? +Jo no. I tampoc fa falta tanta filosofia per explicar quelcom que és innat, purament inevitable […]
L’impuls pels qui estimem m’ha fet escriure aquesta resposta i espere que maduresa continue estant al costat per a quan la lliges…

Entre vaga i vaga i perquè tinc que estudiar a casa. I quan no és col, és bleda! La raó per la qual no escric i la raó per la qual tampoc no deixe d’escriure, ni de llegir, ni d’estudiar… Però e ací pel rankin’ final. Falta no res, i amb els nervis a flor de pell. Espere molt prompte…

Estàs captant coses estranyes? Ho notes? Estàs sentit-ho? -És la vida.

És el la idea del ahir, el proposit del hui i espere que el fet del demà. :)

Rock my world into the sunlight.

Passant el mati dalt la terrasseta, prenent el sol mentre estudiava un poc d’Anglès i acabava de llegir Adreça Desconeguda. Impresionant i a la vegada cruel història la que ens conta Katherine Kressman amb el pseudònim de Kressmann Taylor. Sobre l’assumpte amb anglés va fluix, però a falta d’anglés, reflexions varies:

Esperar quelcom d’algú, és com obssessionar-se en fer plans i córrer el perill de que no ixca tal i com ho esperes. No esperis, actua!, així t’estalvies la desilusió i la vegada i més important, pots comprovar lo increible que es sent quan ocorre el quelcom que mai hagueres esperat i que a més a més: t’agrada. :D

Ahir tenia ganes d’ahir i hui, tinc ganes de hui :). Pense que anar dalt del cotxe amb la música a tope o a “tota ostia” i asomar minimament el cap per la finestra per intentar transmetre a la gent un missatge feliç o simplement graciós: no té preu.